Big Bad Wolves

cartell

La banalitat del mal

EMMA QUESADA

Arran del judici contra Adolf Eichmann –un dels oficials nazis responsables del genocidi jueu–, Hannah Arendt publica el 1961 la que segurament és la seva obra més significativa: Eichmann a Jerusalem. La investigació de la teòrica s’encaminava a descobrir què va portar al militar alemany a perpetrar un dels crims més sanguinaris de la història de la humanitat. Més enllà de la indagació entorn de la figura d’Eichmann, Eichmann a Jerusalem és un tractat sobre la condició humana.

tortuta2foc

Una de les conclusions a les quals arriba Arendt és que els crims més horribles poden originar-se no només en el sadisme i en la perversitat, sinó també en la superficialitat i la frivolitat, en un terreny absent de pensament i de capacitat reflexiva. Aquesta constatació indicava que els actes d’Eichmann no estaven regits per una fervorosa inclinació cap al mal o la crueltat –no era, doncs, com assegurava la premsa del moment, un “monstre”–, sinó que eren conseqüència d’un sistema reglamentari basat en actes d’extermini al qual estaven sotmesos. Eichmann era, sota la mirada de Hannah Arendt, un buròcrata, un operari més dins l’engranatge.

BIG-BAD-WOLVES3.jpgballet

Els protagonistes de Big Bad Wolves són també, d’alguna manera, les peces d’una maquinària que respira i legitima violència. Són torturadors, pedòfils, assassins els quals, com en el cas d’Eichmann, no se’ls pot atribuir el qualificatiu de “monstre” o de “pou de maldat”. No pensen ni mediten el mal o la crueltat, perquè la respiren per tots els porus de la seva pell. Aquesta afirmació es reconeix en els diàlegs de la pel·lícula: per efímeres i innocents que siguin, no existeixen en el film converses sense confrontació, sense agressivitat, sense algun tipus de violència. Però el film no només constata el que Harendt anomenava “la banalitat del mal”, sinó que ens mostra amb humor i ironia la cara més humana –amb la qual l’espectador es pot sentir identificat– dels executors de la violència: un torturador que ha d’interrompre la pràctica del martiri per rebre la trucada d’una mare insistent i sobreprotectora, un violador i assassí en sèrie que passeja el seu gos i llegeix el diari en un parc.

descampat002

Sens dubte, Big Bad Wolves és una pel·lícula pertorbadora. Entre l’humor i la brutalitat, l’espectador abandona la sala amb pensaments contradictoris. Un retrat de la societat israeliana irònic, però que no acaba de ser denúncia. Una tragèdia que, interrompuda per frivolitats, no aconsegueix evacuar una catarsi. El fil que separa el film de ser banal a ser una obra mestra és tant prim com irresoluble.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s