Un toque de violencia

cartell

Fred, capitalisme i biopoder

EMMA QUESADA

El gir neoliberal que ha experimentat la Xina des de finals de la dècada dels 70 ha portat al país, en l’actualitat, a subjugar-se al capital internacional. Lluny queda Mao i una revolució que havia de suprimir desigualtats. La burocràcia corrupta del país ha entregat el seu territori, la seva ecologia i la seva força de treball a les grans corporacions multinacionals. La pel·lícula del xinès Jia Zhangke, Un toque de violencia, mostra com aquest l’enunciat s’encarna. Com, aquests processos econòmics que viu la Xina i que l’estan portant a ser la potència capitalista més significativa, s’imprimeixen sobre el cos i sobre la vida. El que Foucault anomenava biopoder: la pràctica de l’aplicació i l’impacte del poder polític sobre tots els aspectes de la vida.

noia amb amantnoi treball

A través de les tranches de vie dels quatre personatges principals de la pel·lícula, Jia Zhabgke ens permet apropar a les vivències particulars d’uns personatges en la seva quotidianitat. Situacions que podríem identificar com a ordinàries de tota vida personal i social passen per la pantalla: converses amoroses, celebracions de festivitats, reunions d’oci i distensió, escenes laborals, etc. Experiències, totes elles, d’una vida quotidiana que és plena de silencis, solitud i de l’alienació.

riflenoia ganivet

A partir d’aquestes vivències podriem categoritzar dues maneres d’encarar el biopoder. Per una banda, aquella en què el biopoder ens controla i ens domina sense marge de maniobra i que anuncia la mort del subjecte (entès com a agent que actua): el pare de família, outsider en fuga permanent incapaç d’emmotllar-se a l’engranatge de la vida social i el jove treballador d’una fàbrica que no pot suportar l’esclavisme laboral al qual és sotmès. Per altra banda, aquella que fan front al biopoder: el justicier que es rebel·la contra les pràctiques corruptes que porten al seu poble a viure en la misèria i la jove que posa fre a l’autoritat exercida per part d’una burocràcia que no accepta el no com a resposta. Però, malgrat que aquesta segona deriva de la vivència biopolítica signifiqui, en certa manera una subversió, el film no acaba de mostrar esperança en què aquesta acabi convertint-se en agència antagonista capaç d’impulsar algun tipus de transformació.

noi solitarinoies putes

Un toque de violencia és, doncs, el retrat a través del cos d’un biopoder invisible que, des de la seva descentralització, controla i administra la vida. Ja no es tracta d’un poder que empra pràctiques repressives per a conservar l’status quo, sinó de l’apropiació mateixa de la vida. En l’escena final, un grup de comediants representa una obra al carrer en què una dona, Su San, és condemnada per assassinat. El jutge pregunta a Su San: “D’on ve la teva violència?”. La resposta és igual de silenciosa i subterrània que el fred que recorre tot el film i tota la Xina.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s