VÍCTIMA ACTIVA

OVÍDIA BARNEO

Elle de Paul Verhoeven (França, 2016) comença amb la mirada impassible d’un gat a una escena violenta de la què, en un primer moment, només sentim el soroll. Aquesta escena, la de la violació de la seva mestressa, l’anirem veiem per fases, en les quals la sensació en l’espectador es va omplint de matisos. Aquest és el punt d’arrencada i el motor argumental de la història. La violència, el sotrac, la ferida i la reacció, gestió de la protagonista en front al que li ha succeït.

35106_43_elle_stills03_c_sbs_productions_wahl01

La vàlua com actriu d’Isabelle Huppert és incontestable, acostumats com estem a veure-la en les pel·lícules de Chabrol i Haneke, encarnant un personatge que per edat es suposa més jove que ella i trobant un equilibri curiós entre la seva fredor glacial a la que ens té acostumats, amb una barreja de cinisme, humor negre i d’un dolor traumàtic soterrat de la infància.

La mirada indiferent i altiva del gat no deixa de ser la mateixa que té Michèle, la protagonista, respecte les relacions que manté amb el seu entorn. Ella ostenta el seu poder i decideix com han de ser les seves relacions, tot això no exempt d’una desídia o tedi vital que queda truncat arran de la violació patida. Michèle decideix, d’una manera progressiva, prendre part activament de la seva brutal agressió, sense adoptar un suposat rol de víctima.

5

Verhoeven, iconoclasta i transgressor conegut en la seva filmografia: Instint bàsic (1992), Showgirls (1995), etc. hi torna als seus 77 anys, en aquest cas situant l’acció a París, en concret retratant una classe social alta dins les seves cases amb una il·luminació molt ben treballada on els colors foscos i apagats ho impregnen tot (ni Paris de la llum, ni joi de vivre…). A més a més, ens introdueix imatges de jocs d’ordinador bastant ben encaixades dins la narració on hi tenen la seva funció argumental, a part de cop d’efecte visual…

Verhoeven ens presenta un thriller formal amb fons de comèdia negre basat en una novel·a de Philippe Djian. Sense haver llegit la novel·la, on segurament la percepció canviaria, a la pel·lícula m’ha semblat forçat, en algun moment, la manera com se’ns va donant informació de la protagonista, com per exemple quan parla amb una infermera, que no coneix de res, a fora d’un hospital, per explicar-nos, així, la relació que té amb la seva amiga i companya de feina, i de passada la que té amb el seu fill. A partir d’aquí, i després d’uns quants ensurts, cops d’efecte dosificats al principi de la pel·lícula, l’interès potser decau, o així ho he sentit. També ho fa que, a part de la protagonista, la resta de personatges siguin tant estereotipats (els bons són molt bons, els dolents, molt dolents, els estúpids, estúpids…)

No obstant, no deixa de ser interessant el dibuix ambigu i ple de possibilitats que ens mostra sobre el desig, i les pulsions sexuals, mediatitzades per una societat castradora que ho controla i ho tipifica tot i les seves inevitables i perilloses conseqüències que això comporta.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s