Arxiu de l'autor: cineclubdioptria

XAVIER CAIRÓ Com a cineclubista, el fet de gaudir d’uns dies de festival, sempre m’enfronta a un gran dilema: anar a veure les pel·lícules de secció oficial, de les que se sap o s’intueix que tindran estrena comercial en els … Continua llegint →

OVÍDIA BARNEO Elle de Paul Verhoeven (França, 2016) comença amb la mirada impassible d’un gat a una escena violenta de la què, en un primer moment, només sentim el soroll. Aquesta escena, la de la violació de la seva mestressa, … Continua llegint →

OVIDIA BARNEO El film de Slaboshpitsky sacseja a l’espectador des de diferents nivells. El més obvi és  l’absència absoluta de diàlegs sonors, subtítols i de música. Aquesta arriscada proposta ens porta a seguir la història d’un estudiant nouvingut a un … Continua llegint →

      Un any més, i ja en són quatre de consecutius, Figueres i La Cate han acollit ‘El meu primer festival en gira’. Es tracta d’un festival internacional de cinema per a nens i nenes entre 4 i … Continua llegint →

Xavier Cairó Per a algú que mai havia assistit (ni tant sols com a espectador) a cap festival dels anomenats de ‘classe A’, estrenar-se fent-ho ni més ni menys que a Locarno i en qualitat de membre del jurat combinava … Continua llegint →

L’il·lusionisme de la democràcia EMMA QUESADA Un lloc inhòspit. La lluita d’una família per conservar el què és seu. Al voltant d’aquests dos preceptes, personatges travessats per dilemes existencials, grans dosis d’alcohol, l’efervescència emocional de l’adolescència, la corrupció i també, … Continua llegint →

XAVI CAIRÓ Els qui hem tingut la sort d’assistir-hi d’espectadors o, com en el meu cas, de membre del jurat, us podem assegurar que pocs esdeveniments cineclubistes generen una empatia i una enveja tant sana com els Correcurts de la … Continua llegint →

Fred, capitalisme i biopoder EMMA QUESADA El gir neoliberal que ha experimentat la Xina des de finals de la dècada dels 70 ha portat al país, en l’actualitat, a subjugar-se al capital internacional. Lluny queda Mao i una revolució que … Continua llegint →

Quan la denúncia arriba a la pantalla PAU SUBIRÓS És durant el vespre del 8 de juny de 2013, quan més d’un centenar de persones ocupaven l’abandonat Palacio del Cinema en plena Via Laietana de Barcelona, que el cas del … Continua llegint →

La banalitat del mal EMMA QUESADA Arran del judici contra Adolf Eichmann –un dels oficials nazis responsables del genocidi jueu–, Hannah Arendt publica el 1961 la que segurament és la seva obra més significativa: Eichmann a Jerusalem. La investigació de … Continua llegint →